Octubre de 2008. Autor del text : Julen Arzuaga, advocat i membre de BEHATOKIA. Traducció del text (francés, català) i fotografia realitzat per la 'Redacció Iraultzako bidea'.Foto1. El 01.04.07.`Expressió directe en la carrer’. Barri popular en el antic centre d’Iruñea (Nafarroa)) EUSKAL HERRIA.
EL DRET DE DEFENSA DAVANT LES LEGISLACIONS I TRIBUNALS EXCEPCIONALS.
Conclusions de la Conferència celebrada a la seu de l'Il·lustre Ordre dels Advocats de Bizkaia el 24 i 25 d'Octubre de 2008. Julen Arzuaga, BEHATOKIA
1. La primera preocupació es refereix a l'extensió de "l’excepcionalitat" al nivell internacional. És entesa com un atemptat contra les garanties i contra els Drets (els quals poden ser considerats com Històrics) en nom de prioritats : raons de seguretat, ordre públic o interès polític. Tanmateix, la pluralitat de circumstàncies, de contexts polítics de valors i tradicions jurídiques ensenya que la dificultat d'establir barems o d'extreure esquemes estandarditzats generals d'aquestes pràctiques. Allò és suficient per concloure que l'excepcionalitat és un càncer que s'estén com una metàstasi des d'un nivell global fins a sectors a cada vegada més extensos i amb una regressió continua i sempre més profunda de les garanties i llibertats.
2. La restricció, incloent-hi l'abolició absoluta de drets, afecten principalment aquells que són lligats a la integritat física de la persona (en el moment de la detenció, de l'acció policíaca, de l'empresonament, etcètera...), fins a atènyer aquests altres drets polítics elementals que són la llibertat d'expressió i d'opinió, el dret de manifestació...
3. Més encara, es comprova la desaparició de garanties i principis bàsics del dret en benefici de l'excepció i de la urgència: presumpció d'innocència, principi de legalitat, de proporcionalitat, de seguretat jurídica, d'igualtat i de no discriminació davant la Llei, del dret a un jutge natural i predeterminat per la Llei, etcètera...
4. En l'àmbit de l'acció dels advocats de la Defensa, cada menció especial requereix el dret a la Defensa i a la igualtat d'armes entre les parts. La proliferació de pràctiques, tals com els procediments de 'sumari en secret', l'ocultació de procediments i proves, incloent-hi la criminalització de l'advocat per motius d'afinitat ideològica, és una cosa ens preocupa extremadament.
5. Aquesta situació que podem qualificar de generalitzada a un nivell universal, també ho hem analitzat en el context concret de l'Estat espanyol, particularitzat en el cas Basc. L'excepció i amb ella la suspensió dels drets i llibertats té el seu nivell constitucional. Aquest s'estén a tots aquells els quals de manera ambigua poden ser considerats com "enemics de l'Estat". Més precisament, es produeix una nova interpretació exacerbada del concepte de "terrorisme", amb límits a cada vegada més extenses. Així, l'activitat invasiva de l'administració de Justícia en els poders legislatius i executius es fa evident.
6. L'acció de "politització de la Justícia" i de " judicialització de la Política" realitzada per l'Audiència Nacional pot ser qualificada de paradigma. També pot ser qualificada de "creadora del dret" ja que genera l'expansió dels camps penals i la caracterització de "criminal" per qualificar i designar conductes públiques legals i transparents. Compartir idees, objectius polítics s'han convertit en un nou gènere delictiu. S'introdueix, a partir de la teoria del cercle o de l'afinitat ideològica, del concepte de "terrorisme desarmat", incloent-hi "terrorisme pacífic", fins ara simplement considerats com un error de laboratori. S'estableixen noves concepcions de la noció de responsabilitat caracteritzada pel dret d'autor; consum del delicte; pràctica de la prova, d'ara endavant introduïda per mitjà d'experts tècnics que no en són si no policies implicats i contaminats per haver participat en la instrucció.
7. Desgraciadament, l'excepció de l'Administració de Justícia no es limita a l'Audiència Nacional però aconsegueix afectar la Justícia ordinària : com en el cas del delicte de desobediència per exercir el diàleg politic formulat contra set dirigents al si del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, o pel treball que desenvolupa la Sala Especial amb l'article 61 del Tribunal Suprem, competent en l'aplicació de la Llei dels Partits Politics.
8. Una última reflexió ens porta al voltant del paper que ha de jugar l'Advocat de cara a aquesta realitat, en la qual no només arrisca la seva integritat moral -acusat d'afinitats ideològiques-, però també la seva integritat física per la creixent criminalització del seu treball professional. Considerem necessari l'establiment de reports d'informacions per millorar el nostre coneixement d'aquests casos. De més, és necessari crear mecanismes de protecció de l'acció de Defensa. Fem una crida perquè s'intensifiqui la cooperació i la col·laboració entre advocats de diferents contexts. Subratllem la naturalesa inconformista i incansable de l'exercici de la Defensa i el dret irrenunciable de l'advocat a realitzar la critica.
Conclusions de la Conferència celebrada a la seu de l'Il·lustre Ordre dels Advocats de Bizkaia el 24 i 25 d'Octubre de 2008. Julen Arzuaga, BEHATOKIA
1. La primera preocupació es refereix a l'extensió de "l’excepcionalitat" al nivell internacional. És entesa com un atemptat contra les garanties i contra els Drets (els quals poden ser considerats com Històrics) en nom de prioritats : raons de seguretat, ordre públic o interès polític. Tanmateix, la pluralitat de circumstàncies, de contexts polítics de valors i tradicions jurídiques ensenya que la dificultat d'establir barems o d'extreure esquemes estandarditzats generals d'aquestes pràctiques. Allò és suficient per concloure que l'excepcionalitat és un càncer que s'estén com una metàstasi des d'un nivell global fins a sectors a cada vegada més extensos i amb una regressió continua i sempre més profunda de les garanties i llibertats.
2. La restricció, incloent-hi l'abolició absoluta de drets, afecten principalment aquells que són lligats a la integritat física de la persona (en el moment de la detenció, de l'acció policíaca, de l'empresonament, etcètera...), fins a atènyer aquests altres drets polítics elementals que són la llibertat d'expressió i d'opinió, el dret de manifestació...
3. Més encara, es comprova la desaparició de garanties i principis bàsics del dret en benefici de l'excepció i de la urgència: presumpció d'innocència, principi de legalitat, de proporcionalitat, de seguretat jurídica, d'igualtat i de no discriminació davant la Llei, del dret a un jutge natural i predeterminat per la Llei, etcètera...
4. En l'àmbit de l'acció dels advocats de la Defensa, cada menció especial requereix el dret a la Defensa i a la igualtat d'armes entre les parts. La proliferació de pràctiques, tals com els procediments de 'sumari en secret', l'ocultació de procediments i proves, incloent-hi la criminalització de l'advocat per motius d'afinitat ideològica, és una cosa ens preocupa extremadament.
5. Aquesta situació que podem qualificar de generalitzada a un nivell universal, també ho hem analitzat en el context concret de l'Estat espanyol, particularitzat en el cas Basc. L'excepció i amb ella la suspensió dels drets i llibertats té el seu nivell constitucional. Aquest s'estén a tots aquells els quals de manera ambigua poden ser considerats com "enemics de l'Estat". Més precisament, es produeix una nova interpretació exacerbada del concepte de "terrorisme", amb límits a cada vegada més extenses. Així, l'activitat invasiva de l'administració de Justícia en els poders legislatius i executius es fa evident.
6. L'acció de "politització de la Justícia" i de " judicialització de la Política" realitzada per l'Audiència Nacional pot ser qualificada de paradigma. També pot ser qualificada de "creadora del dret" ja que genera l'expansió dels camps penals i la caracterització de "criminal" per qualificar i designar conductes públiques legals i transparents. Compartir idees, objectius polítics s'han convertit en un nou gènere delictiu. S'introdueix, a partir de la teoria del cercle o de l'afinitat ideològica, del concepte de "terrorisme desarmat", incloent-hi "terrorisme pacífic", fins ara simplement considerats com un error de laboratori. S'estableixen noves concepcions de la noció de responsabilitat caracteritzada pel dret d'autor; consum del delicte; pràctica de la prova, d'ara endavant introduïda per mitjà d'experts tècnics que no en són si no policies implicats i contaminats per haver participat en la instrucció.
7. Desgraciadament, l'excepció de l'Administració de Justícia no es limita a l'Audiència Nacional però aconsegueix afectar la Justícia ordinària : com en el cas del delicte de desobediència per exercir el diàleg politic formulat contra set dirigents al si del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, o pel treball que desenvolupa la Sala Especial amb l'article 61 del Tribunal Suprem, competent en l'aplicació de la Llei dels Partits Politics.
8. Una última reflexió ens porta al voltant del paper que ha de jugar l'Advocat de cara a aquesta realitat, en la qual no només arrisca la seva integritat moral -acusat d'afinitats ideològiques-, però també la seva integritat física per la creixent criminalització del seu treball professional. Considerem necessari l'establiment de reports d'informacions per millorar el nostre coneixement d'aquests casos. De més, és necessari crear mecanismes de protecció de l'acció de Defensa. Fem una crida perquè s'intensifiqui la cooperació i la col·laboració entre advocats de diferents contexts. Subratllem la naturalesa inconformista i incansable de l'exercici de la Defensa i el dret irrenunciable de l'advocat a realitzar la critica.
