2.11.2008

26.06.07. CASA DE L'AMÈRICA LLATINA / BRUSSEL·LES


LA SITUACIÓ DE LA TORTURA A AMÈRICA LLATINA I EN EUSKAL HERRIA*
25 juny de 2007. Reunió de treball sobre la tortura a Amèrica Llatina a la Casa d’Amèrica Llatina. Brussel·les, BÈLGICA.
En el marc de la jornada internacional contra la tortura. Mobilització de TAT :
- concentració davant el Parlament europeu a Brussel·les, plaça Schuman (fotografiès1,2,3,4 i 5)
- i contribució en 3 reunions de treball sobre la tortura (Estat francès, Gran Bretanya/Estats Units, Amèrica llatina/Euskal Herria)

Notes, síntesi (francés, català) i fotografies realitzades per la 'Redacció Iraultzako bidea'.
* Elements afegits per la 'Redacció Iraultzako bidea'.

INTRODUCCIÓ
Escoltarem testimonis sobre la tortura de militant-e-s de Xile, Colòmbia i Euskal Herria. El grup de treball de la Casa d'Amèrica Llatina ha redactat una nova 'crida contra la tortura al món'. Aquesta proposició l'haurà sotmès a la fi d'aquest trobada i és convidat a modificar-la i portar les seves diferents contribucions. Al final d'aquest taller, llegirem aquest crida i si som tots d'acord, signarem el document per tal de posar-lo públic.

Tres militant-e-s ens faran ara part del seu testimonis sobre la tortura al seu país respectius :
- 'Màx.' de XILE,
- 'Espinosa' de COLÒMBIA,
- 'Nekane' d'EUSKAL HERRIA.

Aquesta reunió és molt més que formal. Partint les nostres anàlisis i balanços respectius sobre la situació actual de la tortura als nostres països, aquesta trobada internacional ens permet poder denunciar el sistema de la tortura de manera encara més eficaç i organitzar millor la nostra lluita elaborant junts un altre programa d'accions comunes, per al futur.
La situació de la tortura al món ha augmentat de manera molt significativa, encara que l'assemblea de les Nacions Unides hagi signat una convenció contra la tortura. Aquesta convenció no ens ha donat cap resultat satisfactori, com a mínim, contradient així les nostres esperances... en Realitat, la tortura és quotidiana en la totalitat dels Estats capitalistes del món : es practica de manera institucional, és extensa i normalitzada. Ara, ateny el conjunt dels sectors de la societat...
Abordar i denunciar el sistema de la tortura, és confrontar-se directament a la dimensió de lluita de classes amb un nivell institucional que s'oposa al del poble. De manera molt clara, la Casa d'Amèrica Llatina sosté aquesta lluita dels pobles per al seu alliberament social i nacional.
A un nivell internacional, cada any, el 25 de juny, proposem assumir una relació de col·laboració comuna contra la tortura. El nostre objectiu, no és de trobar-nos encara, aquí, en 30 anys... seria un fracàs.
- Apuntem a construir una altra situació política.
- Volem obtenir una incidència real sobre les institucions existents.
En aquest món de 'democràcies' : no existeix Llibertat d'expressió ! Són façanes de democràcies, en cartó. Són falses i institueixen totes la tortura de manera legal i institucional.

‘Max’ – XILE
De manera molt concreta en el temps, l'any 2006 marcava 20 anys de lluita contra la tortura. Al meu país, Xile, el meu poble viu una situació d'amplificació i d'intensificació de la institucionalització de les tortures. D'una part, hi ha els testimonis públiques d'Amnesty International i d'altra banda els testimonis de les persones torturats.
Per entendre el que passa al meu país, és crucial relacionar la recent 'Llei Valech' instaurada pel govern xilè contra els presoner-e-s polítics. El seu 1r objectiu és de sancionar els exiliats, els que són lluny de l'Estat xilens i també de reforçar el sistema de la tortura, de manera encara més institucional.
Com a l'època del règim del dictador Pinochet, el règim actual i les forces armades són directament afiliades a la CIA. L'any 1987 marca la desaparició d'opositors al règim xilè per desenes de milers... La voluntat de la dictadura xilena és d'eradicar tota lluita social i d'alliberament, d'eradicar tot premissa d'organització del poble. Se serveix d'un instrument repressiu molt eficaç : el de la prohibició de tota reunió pública i privada, però també de la tortura massiva i sistemàtica. La tortura és una cosa verdaderament destructora de la Humanitat. Apunta a destruir tota dimensió humana. El que provoca, és d'implicar i denunciar el seu propi company, la seva pròpia àvia, el seu propi fill. Tot això, de manera única per no sentir més i oblidar la tortura física i mental. L'efecte mental i les seves seqüeles són els més difícils de superar. En aquest tipus de context, el verdader valor, és no renunciar a les seves idees.
Els que torturen pertanyen a la CIA. La seva formació ve directament d'aquest òrgan i de grups específics. La tortura es pot definir com una posició dominant que aconsegueix imposar-se totalment, sense cap límit. Ateny els cossos i la Humanitat de les persones, és una perversitat d'un grau molt alt.

Avui, en una escala mundial, la tortura s'exercita a quasi tots els països, incloent-hi, en les dites ‘democràcies' ! El 1966, un poeta xilè de Santiago havia publicat una anàlisi sobre el mecanisme global i la morfologia de la tortura. Al seu llibre, realitzava un estudi i una descripció del sistema de la tortura. Descrivia la multitud de canvis profund que efectua aquest programa de violències físiques i psíquiques, sobre la personalitat de totes les seves víctimes... Per acabar la meva intervenció, el cito aquest extracte d'una de les seves poesies : (Cita un extracte de poesia d'aquest autor*).
*La redacció no ha pogut trobar la citació, ni el nom del seu autor... Algunes paraules d'una cançó de Victor JARA, un poeta xilè que, després del cop d'estat del General Pinochet, va ser parat i va ser empresonat en l'estadi de Santiago, lloc de trista memòria. Després, torturat i executat...
« NI CHICA NI LIMONA. Arrímese más pa'c
á aquí donde el sol calienta, si uste' ya está acostumbrado a andar dando voltereta, y ningun daño le hará estar donde la papa quema. Usted no es na' no es chicha ni limona' se la pasa manoseando caramba zamba su dignidad. La fiesta ya ha comenza'o y la cosa está que arde uste' quera el más queda'o se quiere adueñar del baile total a los golfatillos no hay olor que se les escape. Usted mire, no es na' no es chicha ni limona' se la pasa manoseando caramba zamba su dignidad. Si queremos ma'que toca primero hay que trabajar y tendremos pa' toitos abrigo, pan y amistad y si usted no está de acuerdo es cuestion de uste' noma' la cosa va pa'elante y no piensa recular. Usted oiga, no es na' no es chicha ni limona' se la pasa manoseando caramba zamba su dignidad. Ya dejese de patilla' venga a remediar su mal si aqui debajito'el poncho no tengo ningun puñal y si sique hociconeando le vamos a expropiar la pistolas y la lengua y toito lo demás. Usted mire, oiga, no es na' no es chicha ni limona' se la pasa manoseando caramba zamba su dignidad. »

'Espinosa' - COLÒMBIA
A Colòmbia i al món, el sistema actual és de col·lectivitzar aquesta plaga de la tortura i de les sèries d'assassinats. Dels milers i milions de persones sofreixen d'aquesta injustícia. La brigada militar de la regió d'Uraba a Colòmbia practica la tortura per xocs elèctrics i moltes altres coses...
El tribunal suprem de justícia ha dit que aquestes pràctiques han estat suprimides, però no és el cas ! Qui són els blancs d'aquest sistema de tortura ? Són els pobles que busquen una societat més justa i igualitària, que lluiten per això...

RE-CONTEXTUALITZAR LA TORTURA*
Cal re-contextualitzar la tortura per entendre bé els seus fonaments. Avui, podem trobar l'arrel de la tortura en la política imperialista amb el gran sistema de les multinacionals.
'EL DRET AL DRET' ÉS BUIT : NO EXISTEIX EN LA VIDA REAL ! CAL CANVIAR LES ESTRUCTURES POLÍTIQUES, PER CONSTRUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA.
A Colòmbia, la política para-militar es plasma amb les desaparicions de les persones. Aquesta política de desaparicions per als opositors al règim afecta milers de militants i d'activistes. La tortura és alhora política, psicològica i econòmica ! Per a nosaltres tots, aquí, finalment el problema es presenta sota aquell aspecte :
- com explicar el contingut polític de la tortura que és un pilar del sistema capitalista ?
- com evitar que s'organitza i imposa la tortura com una cosa normal?
- com acabar el sistema de la tortura ?
Ara bé, les solucions es troben totes al nivell polític. La política imperialista dels Estats Units i d'Europa, és EL sistema que produeix la tortura. El QUE cal CANVIAR i tampoc només denunciar : és el contingut polític i social !

Algunes xifres ens parlen de la realitat avui, a Colòmbia :
- els desplaçats polítics són 4 milions,
- les persones torturades són 5000,
- i els presoner-e-s polítics són 35000, pagesos inclosos entre moltes altres organitzacions socials.
Tots conjunt, representen el nombre més important dels sacrificats del nostre poble.

Nekane, TAT Hernani - EUSKAL HERRIA
En Euskal Herria, la tortura ha sorgit molt de temps abans de la fi legal del franquisme i mai no ha parat llavors... És així que avui, en Euskal Herria :
- un tribunal d'excepció s'exercita amb l'Audiència Nacional,
- la pràctica de l'incomunicació és sistemàtica i les tortures són legals, segons l'actual constitució de l'Estat espanyol,
- existeix un conflicte polític amb els Estats francès i espanyol.
L'objectiu de la tortura és d'aconseguir terroritzar el conjunt de la societat basca i no només les persones empresonades i les seves famílies !
El 1984, a la resistència política i mental dels presoner-e-s ha fet sorgir tota una correspondència de denúncies, en sèrie, de cas de tortures. El testimoni continua sent una força i una dinàmica important i el seu impacte ateny el nivell internacional.
Però, no cal oblidar el que ens ensenya el context real : en la continuació del franquisme, la transició ha posat en pràctica l'acceptació de la tortura i la seva normalització. La situació ha continua sent idèntica ja que no només la transició no ha realitzat cap ruptura amb el franquisme però assegura la seva continuïtat i el seu futur !
Sempre el 1984, l'assemblea dels torturats s'ha constituït amb més de 400 persones víctimes de la tortura. Aquesta assemblea és la veu dels torturats. El seu objectiu és de :
- donar a conèixer i socialitzar, a alhora el que vivim i el que es programa a un nivell polític i institucional,
- iniciar el moviment de recuperació de la memòria històrica, de 1978 a avui, amb la constitució de la Història dels torturats. El desembre de 1984, hem recollit 2000 testimonis de persones torturades a les comissaries d'Euskal Herria,
- desmantellar tota la maquinària de la tortura,
- rompre el silenci dels mitjans de comunicació, de les institucions i dels jutges que consideren no vàlids els testimonis dels torturats per l'Estat Espanyol. L'única prova és la dels testimonis dels torturats amb el procés de tornar públic els fets per diferents crides i de les manifestacions al carrer.
Aquest any, el 2007, la 1a assemblea d'Elorrio de TAT ha convocat diferents participants tals que : els sindicats, parlamentaris, grups socials i polítics. En l'Estat espanyol, totes les portes són tancades ! L'única porta oberta existeix en l'exterior : és la del Parlament Europeu. Pot fer pressió sobre l'Estat espanyol. No es parla de la tortura : ni en l'Estat espanyol, ni en els mitjans de comunicació d'Euskal Herria : és molt sintomàtic. Actualment, l'única pel·lícula documental sobre la tortura en Euskal Herria és aquell realitzat recentment per un canal de televisió australià...
Quan una persona torturada pren la decisió de realitzar un testimoni públic, fa un acte personal però tan col·lectiu, per a tots els altres torturats. Ser aquí és una aposta important. L'objectiu de la tortura és d'anul·lar-nos però no poden res contra nosaltres. Ens cal socialitzar el que passa !

‘Max’ - XILE
LA QÜESTIÓ DE LA REPRESENTACI
Ó*
El que s'acaba d’entendre, allò demostra encara una altra tàctica de col·laboració amb el sistema neoliberal i de censura ! La transició amb el govern xilè es juga de la mateixa manera. La tasca és difícil ja que es tracta de donar una resposta política. No som víctimes sinó combatents i actors de lluites socials !
Per a nosaltres, la compensació financera és un insult. El que enyorem és d'impulsar un restabliment de la memòria social de la lluita. Amb la Llei 'Valech', vivim un sistema de pseudo reconciliació. Fa el joc de la Dreta i de l'Església. Ha provocat la indemnització de 30.000 persones sobre un conjunt de 50.000 a 80.000 casos de testimonis de tortura!
Els que torturen són protegits pel sistema dominant. Durant judicis, certes persones s'han suïcidat. Fins a avui, el sistema imperialista imposa. La Llei 'Valech' és un acte premeditat pel govern xilè per esborrar la lluita del poble, la seva Història i la seva paraula. Aquest sistema de tortura legal s'implanta a través de les institucions xilenes. De cara a aquesta situació : quina dinàmica hem d'establir?
Un 'ancià' - EUSKAL HERRIA
Enfrontem el capitalisme europeu. Ens cal realitzar un procés ampli, sobre els governs. Ens cal aportar la nostra solidaritat i la nostra Història comuna per desenvolupar un futur immediat.

Nekane, TAT Hernani - EUSKAL HERRIA
Ens hem de recordar sempre que Euskal Herria és un petit país de 3 milions de persones per a 6000 torturats ! Aquesta xifra és desmesurada per a un poble com al nostre ! El jutge Balthazar Garzon ha denunciat el sistema de tortura de Pinochet. En canvi, ha ocultat totalment la presència oficial de centenars de professionals de la tortura al si de les institucions, en Euskal Herria. Sobre aquest assumpte, continua sent sempre insensible i mut...

Un home - EUSKAL HERRIA
El factor de la Guerra Civil és determinant per entendre el que passa en Euskal Herria, avui. Ens cal connectar tota una sèrie d'elements històrics al sistema actual de la tortura : és la clau de les lluites que es desenvolupa ; Ens caldria tenir en compte els elements següents :
- els testimonis de la Guerra Civil en Euskal Herria,
- un règim especial,
- una rebel·lió de la qual una part és religiosa,
- nombrosos anys de lluita comuna,
- 16.000 dones assassinades per Franco, quantes persones, en totalitat ?... i quant altres a les fosses comunes encara no trobades ?...

‘Max’ - XILE
Els pobles en lluita reconeixen conjunt que el patrimoni col·lectiu de dolor i de tortura d'Euskal Herria és immens i sense mesura compartida amb el que es desenvolupa en un altre lloc. Els seus companys sofreixen encara el grau més intens de la tortura al món. Penso que cal fer una denúncia comuna entre els nostres pobles en lluita. No és possible acceptar la impunitat dels responsables de la tortura.

Un home - COLÒMBIA
Enfrontem la política de banalització dels Estats que volen acostumar-nos a la presència del sistema de la tortura. "Si per arribar a la pau i no tenir més terroristes, cal practicar la tortura : la farem!". Aquesta frase és la d'un alt responsable polític de l'Estat espanyol, un govern que es diu ser una Democràcia!
Existeix doncs tot un sistema del dret " infrahumà" que es plasma amb diferents formes :
- les presons d'alta seguretat finançades i construïdes sota l'ègida i el programa de les Nacions Unides,
- la criminalització del conjunt dels militants d'esquerra amb amenaces i pressions constants exercides contra ells, la seva família i el seu parent,
- la intensificació i la multiplicació dels programes repressius amb la creació de policies especials.
Per a Amèrica Llatina, seria molt important realitzar una campanya per abordar tot això...

Nekane, TAT Hernani - EUSKAL HERRIA

Una comissió de Drets Humans existeix al si del Parlament Europeu però es preocupa de manera única pel que passa als països llunyans, fora d'Europa. Aquesta situació ensenya els límits actuals del Dret, com si fos impossible que un real sistema de Drets Humans es pugui pensar, elaborar-se i aplicar-se a Europa...

Un 'jove' militant - XILE
La qüestió, és com enfrontar la tortura ? Com ser capaç d'enfrontar-lo ? Aquest sistema s'elabora amb psicòlegs, dels especialistes : és un programa molt afinat ! He estat torturat, fa ara 11 anys. En tant que combatent, en aquell temps, en situació de clandestinitat, tenien raó de dir que hi lluitava : era veritat ! La culpa era de portar la lluita. Per a les persones que lluiten, la lògica de la tortura no és un fet sorprenent perquè la lluita s'enfronta a un sistema injust i criminal !
La cosa que m'ha fet realment mal, és que el meu grup mai no m'havia explicat de què es compon el sistema de la tortura i la seva lògica.... Què era concretament ? Ho ignorava completament ! Per exemple, no sabia que no calia menjar res, no acceptar res del que ens donaven, fins i tot a beure! A causa de les drogues aposten dins dels aliments per provocar un estat de feblesa i fer-nos esdevenir més vulnerables encara de cara a la tortura. Per fer-nos parlar, fer-nos perdre les nostres indicacions en el temps i l'espai...
Penso que una informació és necessària per a tots aquells i les que lluiten... abans de ser confrontat a la tortura. És tan necessari donar una explicació detallada per a tothom. A través d'aquells i les que lluiten : la pràctica de la tortura apunta a destruir les famílies però també totes les persones i els pobles que poden lluitar, un dia, contra aquest sistema capitalista injust.
A Xile, l'Estat espanyol ens ha imposat la presència dels seus serveis especials i les seves presons d'alta seguretat. Aquest fenomen es repeteix, a l'idèntic, a tota Amèrica Llatina però també en molts altres països. Pinochet i Joan Garcet* treballen junts per raons de diners i d'interessos comuns.
Mundialment, vivim una intensificació generalitzada d'aquest sistema. L'Estat espanyol té un paper important en la construcció d'aquesta xarxa mundial de la tortura. La seva contribució és determinant i concerneix :
- l'elaboració del programa i del sistema de la tortura,
- la formació per a la tortura i la seva difusió en els estats,
- l'articulació amb una logística militar específica,
- l'emergència de la tortura al si de sistemes de control institucionals.
Com enfrontar la qüestió molt dura de donar una formació a aquells i les que lluiten en el context d'una tortura permanentment potencial ?
* «El procés de Nuremberg ha inspirat la nostra experiència amb Pinochet», ha subratllat Joan Garcet que ha dipositat la 1a queixa contra l'antic dictador xilè, el Juny de 1996.

Una dona - XILENA
No serveix absolutament a res tenir un govern democràtic, si aplica i programa la tortura ! Recentment, una de les meves amigues s'ha vist proposar un 'mercat' estrany. Se li han proposat cinc anys de detenció o 40 anys d'extradició ! Finalment, la segona proposició era pitjor que la primera... La perversitat del sistema va molt lluny...

LECTURA DEL MANIFEST DE LA CASA D'AMÈRICA LLATINA DE BRUSSEL·LES.
* Síntesi del contingut de la proposició.
- 20 anys de convenció internacionals contra la tortura : la tristor és general ja que la situació no canvia, al contrari s'intensifica negativament.
- El fenomen de la globalització : en nom de la lluita contra el terrorisme, la política neoliberal s'estén sobre tota la superfície del món i es realitza amb armes sempre més sofisticades.
- La tortura s'aplica arreu de manera institucional i programada amb el suport de la Llei.
De cara a aquesta situació :
- El treball de difusió de la informació al si dels mitjans de comunicació alternatius ha de ser més important. Els hem d'incloure oficialment en les nostres lluites.
- La constitució d'arxiu sobre la tortura és en una eina per fer de cara a la capacitat criminal estats, malgrat la por, el tancament dels informes i la seva destrucció...
- Hem de realitzar, nosaltres mateixos, les enquestes sobre la tortura per tal que siguin portades fins al final.
- Es tracta d'una lluita de classe. La tortura és practicada pels que tenen una posició dominant. Ens cal canviar l'esquema del poder i la tortura serà eliminada.