JULIOL DE 2007. LA DINÀMICA DE TORTURAREN AURKAKO TALDEA / TAT

Una trajectòria sobre 20 anys de mobilització.

Juliol de 2007. Autor del text : Nekane Txapartegi. Síntesi, traducció del text (francés, català) a partir d'entrevistes amb TAT Hernani, i fotografies realitzades per la 'Redacció Iraultzako bidea'.
Foto1. El 30.06.07. 'Performance en homenatge als torturats : Pel·lícula-vídeo de la manifestació TAT a Brussel·les, ball i música', Centre cultural Bilborock. Bilbo, EUSKAL HERRIA / Foto2. El 30.06.07. 'La dinàmica col·lectiva del TAT presentades pels seus membres'. Centre cultural Bilborock. Bilbo, EUSKAL HERRIA.

TAT, Torturaren Aurkako Taldea es crea en el transcurs dels anys 80 amb l'objectiu d'acabar amb la pràctica de la tortura i d'ajudar les persones torturades.
Fins ara, el seu treball ha estat més aviat el d'un despatx tècnic donant una assistència tant psicològica com jurídica als ciutadàn-e-s bascos torturats. La seva pràctica és també de sensibilitzar la societat basca, espanyola i a un nivell internacional sobre l'existència de la tortura amb la necessitat d'eradicar-lo. Avui, TAT s'ha fet un referent en la lluita contra la tortura, en Euskal Herria i internacionalment.
El 2006, comprovant la feble mobilització de les persones torturades i veient que entràvem en una nova fase política, hem formulat la reflexió següent sobre la taula.
El nombre de cas de tortura variava, en relació directe amb la situació política. L'absència de testimonis sobre la tortura feia sorgir el risc que es pugui deduir en haver acabat amb ella, mentre que la totalitat del seu aparell repressiu es quedava en vigor per ser utilitzat millor, en qualsevol moment.

Un altre pas en la lluita : les perspectives de construcció.
Decidim obrir una nova fase en la lluita contra la tortura amb aquests paràmetres:
- desmantellar tot el material que protegeix i cobreix la tortura (lleis d'excepció = manca de comunicació, l'Audiència Nacional...),
- nosaltres, els torturats, hàgim de ser els protagonistes de les nostres reivindicacions específiques i constituir-se en grup de pressió,
- hem d'acabar amb la impunitat i fer pressió perquè les denúncies de tortura siguin objecte d'una enquesta,
- els judicis basats en declaracions sota tortura han de ser anul·lats,
- els polítics han de reconèixer la utilització sistemàtica de la tortura en Euskal Herria i ens han de reconèixer també, els torturats, com a tals


30 Juny de 07. Bilbo, centre cultural 'Bilborok'.
Juan Karlos Ioldi, advocat. TAT
i Nekane Txapartegi. TAT

Convocar els col·lectius, sindicats i partits polítics.
L'acte de TAT del 30 de juny de 07 a Bilbo s'adreça als col·lectius, sindicats i partits polítics d'Euskal Herria. L'objectiu és que cadascun prengui compromisos per eradicar la tortura, des del seu lloc propi. Que l'adhesió no continua sent només una firma però que passa paraules als fets.

Elorrio. 16.12.06. La 1ra Assemblea Nacional dels Torturats.
Som més de 400 persones reunides totes junts. D'aquesta jornada naixerà un manifest que reuneix les nostres conclusions i porta les nostres reivindicacions. Des d'aquell dia, hem organitzat nombroses assemblees per localitats, en Euskal Herria. L'objectiu és difondre i socialitzar el manifest per organitzar-nos com a col·lectiu.

La dinàmica contra la tortura en Euskal Herria.
Les assemblees treballen sobre 3 eixos :
1. Recuperació de la memòria històrica.
Elaborem un padró nacional dels torturats. Segons les dades de què disposem, fins avui, aquest ensenya que som més de 7000, des de 1978... impulsem els actes d'homenatges a les persones mortes en comissaria, a conseqüència de les tortures sofertes.

2. Garantir la no-repetició de la tortura.
- Denunciem i treballem, segons les nostres pròpies dinàmiques, per al desmantellament de l'aparell de la tortura i que els delictes de tortura no continuen sent impunes.
- Fem oposició i resposta a totes les detencions i judicis que es realitzen a partir de declaracions obtingudes sota la tortura.

3. Recollir adhesions al nivell local, nacional i internacional.
El manifest recull adhesions tant personals com col·lectives. També hem fet recentment una marxa a Brussel·les, amb l'objectiu de posar-nos visibles a Europa i de denunciar el fet que l'Estat espanyol ens continua torturant amb una total impunitat.