Testimoni recollit per l'advocat de Gorka per telèfon, després remès en Askatasuna.
*Traduction en francès, català i fotografies per la 'Redacció Iraultzako bidea'. Foto1. 1r Abril de 2007. 'Korrika'. Iruñea, EUSKAL HERRIA / Foto2. 25 Juny de 2007. 'TAT. Manifestació enfront del Parlament Europeu'. Brussel·les, Bèlgica.
Gorka Lupianez. Salvatgement torturat per la Guardia Civil espanyola.
«M'han violat amb un bastó i m'han sotmès a 50 sessions de bossa per dia». Gorka Lupiañez -parat el 6 de desembre i actualment presoner a Soto du Real- relata amb constància els cinc dies durant els quals ha continuat estant aïllat entre les mans de la Guardia Civil, en un relat realitzat amb el seu advocat i remès en Askatasuna. El jove ha mantingut l'entrevista amb el seu advocat, el 17 de desembre. «M'han forçat a entrar en una cabina telefònica determinada amb antelació, allò per què és possible que la trobi hagi estat registrada.», ha indicat l'organisme pro-amnistia.
El testimoni del Durangarra* (*originari de Durango, una localitat de Biskaia en Euskal Herria) -que preveu presentar una denúncia judicial- comença en el moment on ha estat interceptat per la Guàrdia Civil sobre una carretera prop de Berriz, el 6 de desembre a les rodalies dels 18.00 o 18.30.
«Mentre que caminava, dos Patrols m'han parat. M'han demanat els meus papers d'identitat i, després haver fet comprovacions durant prop d'una hora, tot escorcollant la bossa que portava, m'han parat. M'han llançat al sòl i (...) m'han lligat les mans a l'esquena. M'han donat moltes puntades de peu. Un deia als altres que em deixen anar, perquè e fugi i que puguin fer 'dos en un', fent referència a Capbreton (...)».
Una vegada transportat al quarter de La Salva en Bilbo, m'han posat en una cel·la (...) M'han donat una pallissa. I sobretot, cops als testicles. M'han començat a formular qüestions sobre molts assumptes, volent noms. Entre crits i cops continus, un d'ells ha armat la pistola i l'ha apuntat sobre el meu cap (...)
Tres hores més tard, allò continua, l'introdueixen en un cotxe en direcció a Madrid : «(...) Aquell a la meva esquerra cridava i em colpia amb la mà oberta. El de dreta m'ha posat una bossa de plàstic sobre el cap. En cada instant, el tancava amb les mans i allò em provocava de l'asfíxia (...) Un d'ells, que havia celebrat el dia de la Constitució i que estava ebri, em diu que ningú no sap que sóc detingut i que podia disparar a mi (...)».
Sempre despullat i emma
scarat.
Res més, abans de succeir en la Direcció Générale de la Guardia Civil on « m'han portat fins a una cel·la, m'han despullat després m'han posat una màscara que he portat fins que sigui transportat al Tribunal (...) En un dia i un mig, m'han forçat a realitzar milers de flexions. Al mateix temps, em colpien al capdamunt amb alguna cosa que podria ser una guia telefònica i amb un bastó d'una matèria prop de la goma. Amb els cops, veia com llums.
Em posaven una bossa de plàstic sobre el cap i del fum de tabac, a l'interior. Després, tancaven la bossa fins que allò em provoqués de l'asfíxia. Els interrogatoris han estat continus. No m'he quedat quasi al calabós, durant tot el temps en què he estat allà. Excepte algunes hores, l'últim dia.
(...) Ha fet moments durant els quals he respost a les qüestions per coses incoherents. Penso que era a causa de la manca d'aire (...)». Després d'aquestes 36 primeres hores, en les quals també li han posat «una coberta duplicada sobre el cos i em donaven cops de puny a través d'ella», li han començat a aplicar «la banyera, a més a més de les coses que m'acabaven de fer ja.
M'han lligat en un matalàs i m'han posat el cap a l'aigua gelada. Després, m'han començat a fer el que deien 'aguapark'. Deien que els Israelites els ho havien ensenyat. Allò consistia a estirar-me sobre un matalàs mantenint-me els peus, els braços i el cap i em llançaven aigua amb una mànega de reg, a la boca i el nas. Quan ja no ho podia suportar, llavors, em llançaven una galleda d'aigua a la cara i m’ofegaba poc a poc (...) Tot sent despullats, m'obligaven a guardar els braços oberts. D'altres vegades, em llançaven galledes d'aigua gelades. Com tremolava, em deien que era `l'àngel ansiós ´. ».
«Al segon dia i un mig, més o menys, entre fer-me 'l'aguapark' i 'l'àngel ansiosos', m'han posat de quatre grapes sobre el sòl i han intentat posar-me un bastó per darrere. Com no ho han pogut fer, m'han estès per terra, d'esquena. M'han mantingut en el sòl, m'han aixecat les cames i en aquesta posició m'han posat el bastó. ».
«En un moment, m'han posat agregat en un matalàs, un cable mantingut al gruixut dit del peu esquerre i un altre a la mà dreta lligat amb cel·lofana. Escoltaba el soroll de les descàrregues elèctriques, però no sentia res».
Afirma que el metge forense l'ha visitat cada dia, però no li ha contat res sobre aquest tractament, per por. «(...) Quan sortia de l'habitació, de nou em posaven la màscara i em despullaven. Preguntaven per mi allò que havia dit com a mentides al metge, mentre em donaven cops (...) Com no volia menjar, en una ocasió m'han posat una espècies de pasta espessa, per força, a la boca. Han llançat Cacau Cola al sòl i em tenen a xuclar-lo. Han tret nombroses vegades sobre les meves zones de pilositat. Tant del cap que del pubis. M'han arrencat molts cabells, del costat esquerre del cap (...)».
Tirant el penis fins que sagni.
Explica que han fet tres declaracions policíaques que «eren preparades (...) Quan he terminat la tercera, m'han portat al calabós i m'han dit que m'anaven a deixar reposar-me». Allò no ha durat més de alguns minuts : «M'han portat de nou en una sala on hi havia algú que no havia participat en els interrogatoris dels dies precedents. M'he fixat en això per a la seva veu. M'ha dit que la seva funció era de prendre'm alguna cosa que no hauria dit abans. M'ha començat a donar bufetades a la cara i allò m'ha provocat molt de plagues dins de la boca. M'ha lligat els testicles i el penis amb una corda, i s'ha posat a estirar-los. Me'ls estirava també amb la mà. En un moment, he començat a sagnar del penis (...)».
Tot això, era una mica abans d'anar a l'Audiència (...) L'instructor dels informes policíacs m'ha dit que e havia de dir al jutge la mateixa cosa que havia dit allà. Que si no, l'anava a pagar.... M'han rentat, sobretot el cap, i m'han vestit. Quan he arribat a l'Audiència, m'han fet declarar amb un advocat d'ofici. M'he negat a declarar davant el jutge, i li he contat els mals tractaments rebuts (...)".
22.02.08 TORTURA / EL JUDICI DE LA GUARDIA CIVIL. TESTIMONI DEL IGOR PORTU
*Traduction en francès, català i fotografies per la 'Redacció Iraultzako bidea'. Foto1. 1r Abril de 2007. 'Korrika'. Iruñea, EUSKAL HERRIA / Foto2. 25 Juny de 2007. 'TAT. Manifestació enfront del Parlament Europeu'. Brussel·les, Bèlgica.
Gorka Lupianez. Salvatgement torturat per la Guardia Civil espanyola.
«M'han violat amb un bastó i m'han sotmès a 50 sessions de bossa per dia». Gorka Lupiañez -parat el 6 de desembre i actualment presoner a Soto du Real- relata amb constància els cinc dies durant els quals ha continuat estant aïllat entre les mans de la Guardia Civil, en un relat realitzat amb el seu advocat i remès en Askatasuna. El jove ha mantingut l'entrevista amb el seu advocat, el 17 de desembre. «M'han forçat a entrar en una cabina telefònica determinada amb antelació, allò per què és possible que la trobi hagi estat registrada.», ha indicat l'organisme pro-amnistia.
El testimoni del Durangarra* (*originari de Durango, una localitat de Biskaia en Euskal Herria) -que preveu presentar una denúncia judicial- comença en el moment on ha estat interceptat per la Guàrdia Civil sobre una carretera prop de Berriz, el 6 de desembre a les rodalies dels 18.00 o 18.30.
«Mentre que caminava, dos Patrols m'han parat. M'han demanat els meus papers d'identitat i, després haver fet comprovacions durant prop d'una hora, tot escorcollant la bossa que portava, m'han parat. M'han llançat al sòl i (...) m'han lligat les mans a l'esquena. M'han donat moltes puntades de peu. Un deia als altres que em deixen anar, perquè e fugi i que puguin fer 'dos en un', fent referència a Capbreton (...)».
Una vegada transportat al quarter de La Salva en Bilbo, m'han posat en una cel·la (...) M'han donat una pallissa. I sobretot, cops als testicles. M'han començat a formular qüestions sobre molts assumptes, volent noms. Entre crits i cops continus, un d'ells ha armat la pistola i l'ha apuntat sobre el meu cap (...)
Tres hores més tard, allò continua, l'introdueixen en un cotxe en direcció a Madrid : «(...) Aquell a la meva esquerra cridava i em colpia amb la mà oberta. El de dreta m'ha posat una bossa de plàstic sobre el cap. En cada instant, el tancava amb les mans i allò em provocava de l'asfíxia (...) Un d'ells, que havia celebrat el dia de la Constitució i que estava ebri, em diu que ningú no sap que sóc detingut i que podia disparar a mi (...)».
Sempre despullat i emma
scarat.Res més, abans de succeir en la Direcció Générale de la Guardia Civil on « m'han portat fins a una cel·la, m'han despullat després m'han posat una màscara que he portat fins que sigui transportat al Tribunal (...) En un dia i un mig, m'han forçat a realitzar milers de flexions. Al mateix temps, em colpien al capdamunt amb alguna cosa que podria ser una guia telefònica i amb un bastó d'una matèria prop de la goma. Amb els cops, veia com llums.
Em posaven una bossa de plàstic sobre el cap i del fum de tabac, a l'interior. Després, tancaven la bossa fins que allò em provoqués de l'asfíxia. Els interrogatoris han estat continus. No m'he quedat quasi al calabós, durant tot el temps en què he estat allà. Excepte algunes hores, l'últim dia.
(...) Ha fet moments durant els quals he respost a les qüestions per coses incoherents. Penso que era a causa de la manca d'aire (...)». Després d'aquestes 36 primeres hores, en les quals també li han posat «una coberta duplicada sobre el cos i em donaven cops de puny a través d'ella», li han començat a aplicar «la banyera, a més a més de les coses que m'acabaven de fer ja.
M'han lligat en un matalàs i m'han posat el cap a l'aigua gelada. Després, m'han començat a fer el que deien 'aguapark'. Deien que els Israelites els ho havien ensenyat. Allò consistia a estirar-me sobre un matalàs mantenint-me els peus, els braços i el cap i em llançaven aigua amb una mànega de reg, a la boca i el nas. Quan ja no ho podia suportar, llavors, em llançaven una galleda d'aigua a la cara i m’ofegaba poc a poc (...) Tot sent despullats, m'obligaven a guardar els braços oberts. D'altres vegades, em llançaven galledes d'aigua gelades. Com tremolava, em deien que era `l'àngel ansiós ´. ».
«Al segon dia i un mig, més o menys, entre fer-me 'l'aguapark' i 'l'àngel ansiosos', m'han posat de quatre grapes sobre el sòl i han intentat posar-me un bastó per darrere. Com no ho han pogut fer, m'han estès per terra, d'esquena. M'han mantingut en el sòl, m'han aixecat les cames i en aquesta posició m'han posat el bastó. ».
«En un moment, m'han posat agregat en un matalàs, un cable mantingut al gruixut dit del peu esquerre i un altre a la mà dreta lligat amb cel·lofana. Escoltaba el soroll de les descàrregues elèctriques, però no sentia res».
Afirma que el metge forense l'ha visitat cada dia, però no li ha contat res sobre aquest tractament, per por. «(...) Quan sortia de l'habitació, de nou em posaven la màscara i em despullaven. Preguntaven per mi allò que havia dit com a mentides al metge, mentre em donaven cops (...) Com no volia menjar, en una ocasió m'han posat una espècies de pasta espessa, per força, a la boca. Han llançat Cacau Cola al sòl i em tenen a xuclar-lo. Han tret nombroses vegades sobre les meves zones de pilositat. Tant del cap que del pubis. M'han arrencat molts cabells, del costat esquerre del cap (...)».
Tirant el penis fins que sagni.
Explica que han fet tres declaracions policíaques que «eren preparades (...) Quan he terminat la tercera, m'han portat al calabós i m'han dit que m'anaven a deixar reposar-me». Allò no ha durat més de alguns minuts : «M'han portat de nou en una sala on hi havia algú que no havia participat en els interrogatoris dels dies precedents. M'he fixat en això per a la seva veu. M'ha dit que la seva funció era de prendre'm alguna cosa que no hauria dit abans. M'ha començat a donar bufetades a la cara i allò m'ha provocat molt de plagues dins de la boca. M'ha lligat els testicles i el penis amb una corda, i s'ha posat a estirar-los. Me'ls estirava també amb la mà. En un moment, he començat a sagnar del penis (...)».
Tot això, era una mica abans d'anar a l'Audiència (...) L'instructor dels informes policíacs m'ha dit que e havia de dir al jutge la mateixa cosa que havia dit allà. Que si no, l'anava a pagar.... M'han rentat, sobretot el cap, i m'han vestit. Quan he arribat a l'Audiència, m'han fet declarar amb un advocat d'ofici. M'he negat a declarar davant el jutge, i li he contat els mals tractaments rebuts (...)".
22.02.08 TORTURA / EL JUDICI DE LA GUARDIA CIVIL. TESTIMONI DEL IGOR PORTU
